Perquè hi ha una pregunta que incomoda una mica, però que cal fer:

Per què ho fas?

Moltes empreses col·laboren amb causes, entitats o iniciatives socials. Algunes ho fan perquè toca. Altres perquè dona visibilitat. I d’altres perquè aquesta implicació connecta de veritat amb qui són, amb el que defensen i amb el paper que volen jugar.

I sí: això es nota.

Contribuir a la comunitat és anar més enllà d’una acció puntual

Contribuir a la comunitat no és només sumar-se a una causa, patrocinar una iniciativa o participar en una data assenyalada. Això pot estar bé, però no sempre vol dir que hi hagi un criteri al darrere.

A vegades només hi ha una reacció ràpida. Una resposta improvisada. Una necessitat de ser-hi.

I ser-hi, per si sol, no sempre diu gran cosa.

No totes les causes encaixen amb totes les empreses

No totes les causes són per a tothom.
I això no és cap problema. De fet, és una bona notícia.

Perquè tenir criteri també vol dir entendre que no cal dir que sí a tot.

Dir que sí a qualsevol causa no és compromís.
És desordre amb bona intenció.

Per això cal fer-se algunes preguntes abans d’implicar-se:

Quin impacte vols generar?

No només què vols fer, sinó quin canvi vols ajudar a impulsar.

Quin resultat vols deixar. Quina petjada vols tenir.

En quin territori?

Perquè el compromís també té context. No és el mateix actuar des de la proximitat, des d’un arrelament concret o des d’una mirada més global. Tot és legítim, però no tot respon al mateix lloc.

Amb quins stakeholders?

Cal saber amb qui vols connectar, a qui vols escoltar, a qui vols sumar i a qui vols beneficiar de manera real. La comunitat no és abstracta. Té noms, necessitats i expectatives.

I la pregunta mes important: Té sentit amb qui ets com a empresa?

No totes les causes han d’estar directament vinculades al negoci.

Hi ha empreses que col·laboren perquè el seu sector hi està relacionat.
I n’hi ha que ho fan perquè hi creuen, perquè hi ha una sensibilitat personal o perquè aquella causa els toca de prop.

Les dues opcions poden tenir sentit.
La diferència, sovint, no és en la causa.
És en la manera d’implicar-s’hi:

Contribuir no vol dir tenir una estratègia perfecta. Vol dir tenir criteri i honestedat amb el perquè.

I a vegades aquest perquè és molt senzill:
algú dins l’empresa creu que aquella causa importa.

Les accions puntuals passen. El compromís deixa rastre.

Col·laborar en una iniciativa puntual pot ser molt positiu.
Pot generar impacte, donar suport a projectes importants o activar converses necessàries.

Però quan una empresa té clar el seu paper dins la comunitat, les accions deixen de ser només puntuals.

Comencen a tenir continuïtat.

Apareixen aliances.
Es construeixen relacions.
Es genera confiança.

I això és el que acaba convertint una acció en una manera de fer empresa.

Contribuir és decidir quin paper vols jugar

La pregunta no és si una empresa ha de contribuir.

La pregunta és com vol fer-ho.

Des de la proximitat.
Des del propòsit.
Des de la convicció.

Cap empresa és perfecta.
Cap compromís és impecable.

Però quan hi ha honestedat en el perquè, es nota.

I quan una empresa té clar quin lloc ocupa dins la comunitat, les seves accions deixen de ser decoratives, i passen a formar part d’alguna cosa més gran.

L'entrada Comunitat amb criteri: Quan el compromís té propòsit ha aparegut primer a Relat.

En l’última sessió del Diàleg de l’Agenda 2030, una idea va ressonar amb força:
quan l’art entra en una conversa sobre sostenibilitat, alguna cosa fa clic.
El cap i el cor, finalment, es troben.

L’art com a llenguatge per entendre la complexitat

Parlar de sostenibilitat, emergència climàtica o vulnerabilitat social no és fàcil.
Són temes complexos, carregats de dades, urgències i contradiccions.

L’art té una capacitat única:
transformar aquesta complexitat en una experiència que es pot sentir.

A través de formes, textures, metàfores i processos creatius, l’art permet:

• Fer comprensibles realitats difícils
• Obrir preguntes sense imposar respostes
• Generar espais d’escolta i reflexió compartida

I sobretot, activar una cosa imprescindible: la connexió emocional.

3ArtEduca: obrir portes a noves mirades

Aquesta mirada va prendre forma gràcies a 3ArtEduca, una iniciativa que utilitza l’art com a eina educativa i social per obrir portes: portes a idees noves, a converses valentes i a mirades que connecten molt més del que sembla.

Durant el diàleg, l’art no va ser un complement.
Va ser un vehicle per entendre millor els reptes climàtics i socials, des d’un lloc més humà, més proper i més compartit.

Perquè quan les persones senten, no només entenen: s’impliquen.

De la dada a l’emoció (i de l’emoció a l’acció)

Una de les idees clau que ens emportem d’aquest diàleg és clara:
per mobilitzar persones, no n’hi ha prou amb informació.

Les dades són necessàries, però l’acció arriba quan hi ha emoció.
Quan allò que expliquem connecta amb valors, vivències i inquietuds reals.

L’art fa possible aquest pas:

• De l’anàlisi a la vivència
• Del discurs racional a la implicació personal
• De la complexitat a l’impacte

I és aquí on la sostenibilitat deixa de ser un concepte abstracte i es converteix en una responsabilitat compartida.

Quan sostenibilitat i creativitat es troben

El Diàleg de l’Agenda 2030 ens deixa una convicció que pren encara més sentit amb aquesta última sessió:
quan la sostenibilitat es troba amb la creativitat, les possibilitats creixen i es multipliquen.

Perquè el futur no es construeix només amb normes, informes o objectius.
Es construeix amb persones que entenen, senten i decideixen actuar.

Gràcies, 3ArtEduca, per obrir aquesta finestra tan potent dins del Diàleg.
Seguim fent créixer idees amb consciència, imaginació i persones que hi creuen.

Vols activar converses amb impacte real a la teva organització?
Explorar nous llenguatges pot ser el primer pas.

L'entrada Quan l’art obre converses: sostenibilitat, creativitat i impacte real ha aparegut primer a Relat.

L’Agenda 2030 ens recorda una cosa essencial:
els reptes globals no se superen només amb informació, sinó amb persones que entenen, senten i actuen.

La crisi climàtica ha anat canviant d’enfoc amb el pas del temps, i això també ha modificat la manera com l’hem explicat.

Als anys 90 parlàvem de la capa d’ozó.
Als 2000, de l’os polar.
Als 2010, del gel que es fon.
I als 2020, el relat s’amplia: energia, salut, desigualtats i vulnerabilitat.

El context evoluciona, però la pregunta clau continua sent la mateixa.

Com expliquem la crisi climàtica perquè mobilitzi i no paralitzi?

Avui disposem de més dades que mai sobre l’emergència climàtica.
Però també vivim un excés d’informació que sovint genera angoixa, distància o bloqueig.

El repte no és només què expliquem, sinó com ho expliquem.

Quan el relat posa l’accent exclusivament en el risc o la por, el resultat acostuma a ser la inacció.
Quan, en canvi, aporta context, sentit i possibilitats, obre la porta al compromís.

El Diàleg de l’Agenda 2030: posar sentit a la complexitat

Aquesta ha estat la base del Diàleg de l’Agenda 2030, una jornada impulsada pel CADS, l’Aliança Catalunya 2030 i Catesco.

Un espai que ha permès:

• posar perspectiva a la crisi climàtica
• introduir humanitat en un relat sovint carregat de soroll
• i generar converses compartides entre administració, entitats, empreses i món educatiu

Quan els diferents sectors s’escolten i dialoguen, la complexitat deixa de ser una barrera i es converteix en una oportunitat.

De la informació a l’acció: el valor de la comunicació amb impacte

Aquí és on la comunicació juga un paper clau.

Una comunicació amb impacte és aquella que:

• dona forma a missatges que connecten amb les persones
• explica la complexitat de manera entenedora i útil
• ajuda les organitzacions a passar de la idea a l’acció

No es tracta de simplificar la realitat, sinó de fer-la accessible i accionable.

Menys por, més sentit

El món no necessita més alarmisme.
Necessita relats que ajudin a entendre, a imaginar i a actuar.

Menys soroll.
Més sentit.
Més històries que permetin visualitzar un futur millor i el paper que cadascú pot jugar-hi.

Per això és clau que les empreses i organitzacions del país assumeixin un rol actiu davant els reptes globals:
amb cor, amb propòsit i amb acció.

La manera com expliquem el món condiciona la manera com l’habitem.

L'entrada Comunicar la crisi climàtica sense paralitzar: del soroll a l’acció ha aparegut primer a Relat.

A la segona part del Diàleg de l’Agenda 2030, vam treballar en grups intergeneracionals i intersectorials. Administració pública, empreses, sindicats, entitats socials, joves i persones grans compartint espai, temps i preguntes. Un exercici d’humilitat. I sobretot, d’escolta.

Cada veu aporta una peça clau del relat

Quan es creen espais on totes les veus poden parlar —i ser escoltades—, el relat col·lectiu es fa més complet i més honest.

Va quedar molt clar que cada actor viu la sostenibilitat des d’un lloc diferent, però complementari:

• Les empreses necessiten claredat, orientació i acompanyament per avançar amb seguretat.
• L’administració demana coherència i compromís real, més enllà del discurs.
• Les entitats socials reclamen que ningú quedi enrere en aquest procés de canvi.
• Els joves volen aprendre d’una altra manera: més directa, més visual, més vivencial.
• La gent gran aporta memòria, perspectiva i la saviesa de qui ja ha vist què passa quan els canvis arriben tard.

Lluny de contradir-se, totes aquestes mirades es necessiten.

La sostenibilitat necessita ponts, no compartiments

D’aquest treball compartit en surt una conclusió clara: no hi haurà sostenibilitat sense ponts.

Sense escolta real.
Sense respecte entre mirades diferents.
Sense aliances noves i valentes.
I sense relats transparents i autèntics que expliquin amb claredat el per què i el per qui.

Quan el relat és opac o excloent, el canvi s’atura. Quan el relat és compartit, el canvi s’activa.

Quan la comunicació connecta, l’impacte apareix

Una altra idea que va travessar tot el diàleg: la comunicació no és accessòria. És estructural.

Quan la comunicació és clara i compartida:

• Les idees es converteixen en decisions
• Les decisions en trajectòria
• La trajectòria en impacte real, tant per als negocis com per a les persones

Aquí és on la sostenibilitat deixa de ser concepte i es converteix en cultura.
Una cultura que es construeix dia a dia, amb relacions, amb coherència i amb relats que connecten.

Un propòsit compartit: passar del concepte a la cultura

És inspirador comprovar que, malgrat les diferències, el propòsit és comú:
fer que la sostenibilitat deixi de ser una paraula gran i llunyana, i esdevingui una manera habitual de decidir, comunicar i actuar.

Nosaltres connectem profundament amb aquesta manera d’entendre el canvi.
Perquè creiem que els reptes complexos només es poden abordar des del diàleg honest, la col·laboració i la construcció de relats que ajudin a avançar junts.

Quan això passa, el futur deixa de ser una abstracció.
I comença a prendre forma.

L'entrada Quan escoltar obre camins: aliances i relats que generen impacte ha aparegut primer a Relat.

Participar en una taula de diàleg on conviuen administració pública, sindicats, entitats socials i empreses —amb persones de diferents edats i mirades— genera una energia difícil d’explicar però fàcil de sentir: la sensació que el canvi és possible quan es construeix plegats.

Això és el que va passar al Diàleg de l’Agenda 2030: Educació per fer front a l’emergència climàtica i donar resposta a les persones vulnerables, impulsat pel CADS, l’Aliança Catalunya 2030 i CATESCO.

Un espai per escoltar, compartir i fer-se les preguntes que realment importen.

L’Agenda 2030 com a punt de trobada

Parlar de l’Agenda 2030 sovint es fa des dels objectius, les dades o els informes.
Però aquest diàleg va posar el focus en una altra dimensió: com connectem aquests reptes amb les persones.

• Què hi podem aportar des de cada sector?
• Què cal revisar del que estem fent?
• Què depèn realment de nosaltres?

Preguntes que no busquen respostes ràpides, sinó activació col·lectiva.

Infoxicació: quan la informació no genera acció

Entre conceptes, dades i emocions, una paraula va quedar especialment gravada: infoxicació.

Vivim envoltats d’informació sobre emergència climàtica, desigualtats i vulnerabilitats.
Però informar no sempre vol dir connectar.
I connectar no sempre vol dir activar.

Quan el relat no està ben treballat, la informació pot:

• Generar distància
• Provocar bloqueig
• Deixar fora a qui hauria de formar part del canvi

Aquest és un dels grans reptes actuals: com comuniquem els reptes climàtics i socials perquè interpel·lin, no paralitzin.

La importància de les aliances per activar el canvi

Una de les idees més clares que ens emportem d’aquest Diàleg és que les transformacions reals no es construeixen en solitari.

Quan els sectors es troben i es miren als ulls:

• La complexitat es fa més entenedora,
• Els reptes es comparteixen,
• Les solucions comencen a aparèixer.

Les aliances —entre administració, empreses, entitats i ciutadania— són la clau perquè les organitzacions es moguin de veritat.
Aquí l’ODS 17 deixa de ser un objectiu teòric i es converteix en pràctica real.

Comunicar el canvi climàtic sense deixar ningú enrere

Un altre aprenentatge essencial:
el relat climàtic ha de ser inclusiu, comprensible i connectat amb la vida quotidiana.

Si volem avançar cap a una societat més resilient:

• Cal explicar els reptes amb rigor
• Però també amb empatia
• Posant les persones al centre
• i generant espais on tothom pugui sentir-se part de la solució.

L’educació i la comunicació tenen aquí un paper clau.

El futur no s’escriu sol, s’escriu plegats

Aquest Diàleg de l’Agenda 2030 ens reafirma una convicció profunda:
el futur que volem no apareix per inèrcia.
Es construeix amb conversa, escolta i acció compartida.

Des de Relat, aquest és el nostre compromís: ajudar les empreses i les organitzacions que volen créixer, comunicar amb autenticitat i generar un impacte positiu real en les persones, el territori i el planeta.

Perquè quan el diàleg és honest, el relat connecta. I quan el relat connecta, el canvi es fa possible.

L'entrada Diàleg Agenda 2030: aliances que activen ha aparegut primer a Relat.

L’esport inclusiu és un espai on tothom hi té lloc. On cada pas és valuós i cada persona pot créixer des del seu punt de partida. És esforç honest, és respecte, i és un model de comunitat que mereix ser amplificat.

Nosaltres connectem profundament amb aquesta manera d’entendre l’impacte: amb coherència, amb persones i amb accions que transformen realitats des de la proximitat.

Per què l’esport inclusiu és impacte positiu

Un espai que posa el valor en les persones

L’esport inclusiu no busca perfecció, busca possibilitats. És un lloc on cadascú aporta allò que és i rep un espai segur per créixer. Aquesta és la base d’un impacte positiu que va més enllà de l’àmbit esportiu.

Una comunitat que es construeix a cada pas

Quan dones oportunitats, les persones brillen. Quan dones suport, les persones s’aixequen.
I quan les escoltes, es genera un vincle que té el poder d’unir col·lectius i fer créixer comunitats diverses i resilients.

L’esport inclusiu també és un espai on es construeixen noves mirades. Quan una persona troba un lloc on se sent reconeguda, el canvi no és només individual —és col·lectiu. Cada historia suma, inspira i recorda que la igualtat d’oportunitats és molt més que un principi: és una pràctica que es decideix i s’exerceix.

Un model que inspira altres àmbits de la societat

L’esport inclusiu és una escola de valors.
El que s’hi aprèn —constància, respecte, suport mutu— és exactament el que necessiten els entorns educatius, comunitaris i professionals per créixer de manera sana i sostenible.

Aquesta mirada posa sobre la taula una idea essencial: la inclusió no es decreta, es construeix.
I es construeix amb coherència, amb decisions valentes i amb espais que permeten que tothom hi tingui cabuda.

Per què aquestes iniciatives importen tant?

Perquè amplifiquen el talent invisible.
Perquè donen veu a persones que sovint queden a la perifèria.
I perquè demostren que, quan les oportunitats existeixen, la societat avança en la direcció que necessita: una direcció més humana, més justa i més connectada.

Aquests projectes també generen un impacte que va molt més enllà del moment de la gala.
Transformen entorns, reforcen comunitats i construeixen models que tenen la capacitat d’inspirar altres organitzacions: des d’entitats socials fins a empreses que volen entendre millor el valor de cuidar les persones.

El llegat d’un dia que deixa empremta

La gala és un punt de trobada, però el veritable impacte passa en el dia a dia:
en cada entrenament, en cada gest, en cada persona que decideix creure que té un lloc.
És aquí on es veu la força real d’aquest moviment.

Nosaltres ens enduem aquest aprenentatge:
que les històries que transformen són les que posen les persones al centre i que l’esport —quan és inclusiu, honest i arrelat al territori— és una de les eines més poderoses que tenim per generar comunitat.

Un recordatori del que importa

L’esport inclusiu a Catalunya no és només una categoria.
És una manera d’entendre la vida i d’acompanyar persones perquè puguin créixer, avançar i sentir-se part d’un projecte que les reconeix i les impulsa.

Aquest és el tipus d’impacte que volem amplificar. El que neix del propòsit, es construeix amb acció i es manté amb coherència. Perquè quan les oportunitats són reals, el talent floreix. I quan el talent floreix, la comunitat creix.

L'entrada L’essència de l’esport inclusiu a Catalunya ha aparegut primer a Relat.

Per què és tan important incorporar la participació ciutadana?

Perquè no hi ha millor diagnosi que la que prové de les persones que viuen el territori.
Els ciutadans, els joves, el professorat, els equips tècnics… tots formen part de l’ecosistema real que volem impactar. I escoltar-los ens permet entendre allò que sovint queda ocult:

• Quins són els frens reals, no els que suposem.
• Quines emocions condicionen els hàbits.
• Quines motivacions poden activar un canvi.
• Quins tòpics comunicatius connecten millor amb cada grup.
• Quins errors o malentesos dificulten l’adopció d’hàbits sostenibles.

Aquesta informació és, en comunicació, or pur.

Quan incorporem l’escolta activa dins el procés, deixem de comunicar “cap a” les persones i comencem a comunicar “amb” les persones.

L’escolta activa: una metodologia, no un tràmit

La participació ciutadana no és una casella a marcar. És una metodologia estratègica.
Els focus groups, les enquestes, les entrevistes o les dinàmiques participatives permeten obtenir informació qualitativa que no apareix en cap informe tècnic.

Aquestes eines ens ajuden a:

• Detectar percepcions reals del territori.
• Entendre com els missatges són rebuts i reinterpretats.
• Identificar barreres emocionals i culturals.
• Saber quin to de veu, quin format i quins canals generen més adhesió.
• Construir un relat que tingui sentit per la comunitat.

Quan escoltem de veritat, la comunicació deixa de ser informativa per esdevenir significativa.

Dels insights a la Big Idea: el valor real de participar

Un dels resultats més valuosos d’un procés participatiu és la generació d’insights.
Un insight és una petita veritat, una observació profunda que revela oportunitats narratives i estratègiques.

A partir d’aquests insights neix la Big Idea, el concepte creatiu que dona coherència, direcció i identitat a tota la campanya.

Una Big Idea és potent quan:

• Ressona emocionalment
• Respon a una necessitat real
• Té la força d’activar una conducta o una reflexió

Sense participació, la Big Idea és intuïció. Amb participació, la Big Idea és visió compartida.

Per què la participació és clau en projectes de sostenibilitat i residus?

Els hàbits ambientals —com reciclar, prevenir residus o fer un ús correcte de les deixalleries— són comportaments que impliquen canvi.
I els canvis només passen quan:

1. El missatge és entenedor
2. Les persones s’hi senten interpel·lades
3. Hi ha un valor social i emocional darrere

La participació ciutadana permet dissenyar comunicació:

• Més humana, perquè respecta la diversitat del territori
• Més realista, perquè contempla la vida quotidiana de les persones
• Més efectiva, perquè aborda barreres que no són visibles a simple vista
• més sostenible, perquè implica corresponsabilitat i compromís.

En qüestions mediambientals, informar no és suficient. Cal implicar. I no hi ha implicació sense participació.

Participació ciutadana i confiança: un vincle necessari

Quan la ciutadania percep que formi part del procés, es genera:

• Més confiança en la comunicació pública
• Més legitimitat en els missatges
• Més predisposició al canvi
• Més compromís amb els objectius comunitaris
• més coherència entre administració i ciutadania

La participació no només millora el resultat: millora la relació.

Conclusions: escoltar per comunicar millor

La participació ciutadana no és una moda ni un recurs complementari:
és la base d’una comunicació pública moderna, efectiva i centrada en les persones.

Quan escoltem, entenem.
Quan entenem, connectem.
I quan connectem, transformem.

Per això, en projectes de sostenibilitat, residus, educació ambiental o cultura cívica, la participació ciutadana ha de ser sempre el primer pas.

La comunicació amb impacte comença escoltant.
El futur es construeix amb les persones, no per a les persones.

L'entrada La importància de la participació ciutadana per comunicar ha aparegut primer a Relat.

A la trobada empresarial hi van participar empreses de sectors molt diversos, fet que posa de manifest la pluralitat i la riquesa econòmica del municipi. Hi van ser presents des de companyies de la indústria farmacèutica fins a empreses de gestió de residus, passant també per sectors com la il·luminació, el transport o la comunicació. Aquesta diversitat és un reflex del dinamisme i la vitalitat de l’economia de Lliçà de Vall.

Per a nosaltres, formar part d’aquesta primera trobada té tot el sentit. És coherent amb allò que ens defineix com a agència: acompanyar les empreses a créixer amb propòsit, a generar impacte real i a establir relacions amb sentit.

Tal com defensa la nostra fundadora, Laia Congost, el creixement empresarial no pot ser mai un camí solitari. Al contrari, les sinergies, la col·laboració i el treball en xarxa són elements essencials per multiplicar oportunitats i generar un impacte positiu en el territori.

A més, aquest és només el primer pas d’un recorregut que vol consolidar-se en futures trobades periòdiques. Alhora, també es vol explorar la creació d’un espai estable on els empresaris puguin fer sentir la seva veu i compartir necessitats i solucions.

En definitiva, creiem fermament que és precisament en aquests espais de cooperació empresarial on neixen les idees que transformen negocis i on es construeix un futur més sostenible i competitiu.

Empreses amb propòsit, estratègies que sumen i comunicació que impacta. Fem créixer Relat amb el teixit empresarial de Lliçà de Vall.

Pots veure la notícia que resumeix la trobada aquí.

L'entrada Quan les empreses ens trobem, passen coses… ha aparegut primer a Relat.

Futbol inclusiu: una metàfora que cal practicar

El futbol inclusiu ens recorda que crear espais on tothom compta hauria de ser la norma, no l’excepció. Quan una empresa participa o dona suport a aquest tipus d’iniciatives, fa molt més que col·laborar amb un projecte: posa en pràctica els valors que proclama.

Aquest tipus d’accions no són màrqueting social. Són coherència en moviment. No es tracta de quedar bé, sinó de fer-ho bé. Amb cos, amb cap i amb un compromís ferm cap a la igualtat d’oportunats i l’impacte positiu.

Quan l’empresa s’implica des de la proximitat i la coherència, construeix comunitat, no només reputació. Aquesta és la diferència entre dir i fer. I és aquí on neix l’impacte real.

Més que filantropia: responsabilitat des del terreny

Hi ha una filantropia que es pensa des d’un despatx amb aire condicionat. I n’hi ha una altra, més poderosa, que es construeix sobre el terreny. Escoltant, compartint espais, col·laborant amb entitats del territori, implicant-se en la realitat de les persones que habitualment no surten a la foto.

És així com entenem la responsabilitat social corporativa a Relat: amb acció directa, mirada sistèmica i col·laboració genuïna entre empreses i comunitat.

Una acció concreta com sumar-se a un torneig de futbol inclusiu, com el que impulsa la Fundació ONAT, es converteix en un exemple real de com la sostenibilitat i el propòsit corporatiu es poden portar a la pràctica.

Empreses que juguen en una altra lliga

Les empreses que estan disposades a baixar al camp, a implicar-se en iniciatives reals i inclusives, juguen en una altra lliga. No busquen només resultats econòmics, sinó que entenen l’èxit com una combinació d’impacte, compromís i transformació.

El camí cap a una empresa amb propòsit comença amb un gest. Amb una col·laboració. Amb la voluntat de fer un pas més. I amb la capacitat d’escoltar, participar i construir valor compartit des de la proximitat. Quan el discurs es transforma en acció, tot canvia. Per a l’empresa. Per a les persones. Per al futur.

L'entrada Futbol inclusiu: del discurs a l’acció empresarial amb impacte ha aparegut primer a Relat.

Diumenge passat, la carpa de Llerona es va omplir de somriures, il·lusió i compromís. Més de 150 persones van participar en la jornada “Apadrina una joguina, juga per la DANA”, un esdeveniment solidari que ens ha deixat amb la certesa que els esdeveniments no només poden ser sostenibles, sinó que també poden tenir un impacte social transformador.

Gràcies a la col·laboració entre Kinuma, liderada per la Núria Vila, i RELAT, aquesta acció ha estat molt més que una activitat puntual: ha estat una experiència que demostra com el compromís de les empreses pot generar un canvi real. Amb la venda d’entrades, vam aconseguir recaptar gairebé 1.800 €, que es destinaran a comprar joguines per als infants afectats per la DANA.

A més, es van recollir més de 60 jocs de taula, que aportaran moments de qualitat a moltes famílies que ho necessiten.

Esdeveniments solidaris amb impacte social

El nostre objectiu amb aquesta jornada era clar: crear un esdeveniment solidari que anés més enllà de la recaptació econòmica. Volíem connectar persones, empreses i comunitats amb un propòsit comú. I ho vam aconseguir!

Un dels pilars de RELAT és impulsar accions que generin solidaritat amb impacte i, al mateix temps, siguin respectuoses amb el medi ambient. Per això, tots els elements de l’esdeveniment van ser seleccionats amb cura per garantir la sostenibilitat: des de l’ús de materials reciclables fins a la promoció del consum responsable.

Aquesta filosofia encaixa perfectament amb la visió de Kinuma, que treballa dia a dia per destacar el valor educatiu i emocional del joc com a eina per construir un món millor.

La força de les aliances que sumen

Organitzar aquest tipus d’esdeveniments requereix la implicació de moltes mans i cors. Per això, volem agrair especialment la col·laboració de l’Ajuntament de Les Franqueses, empreses com Pastisseria Art i Dolç, Papüa Granollers, Cafès Novell, Derypol, Stivibags, AD Marina, i totes les persones voluntàries que van fer possible aquesta jornada. Vosaltres sou l’exemple que la solidaritat, quan es comparteix, es multiplica.

Un futur amb més esdeveniments sostenibles i solidaris

Creiem que fomentar la solidritat amb impacte és una eina clau per enfortir la responsabilitat social de les empreses i el teixit comunitari. Quan organitzem una activitat que uneix sostenibilitat, solidaritat i compromís, no només ajudem els altres; també aprenem, connectem i inspirem.

Aquest esdeveniment ha estat només el principi. Continuarem treballant per crear accions que tinguin sentit, impacte i capacitat de transformar el món en un lloc millor, un gest solidari rere l’altre.

Gràcies a totes les persones que vau formar part d’aquesta aventura. Perquè, al final, el que realment importa és el que fem junts. 💛

L'entrada Quan els esdeveniments solidaris marquen la diferència ha aparegut primer a Relat.